Quan de dos passem a tres- Crisis parella arribada fill

Si dos no estan bé entre ells, el tercer complica encara més la seva relació.

Cada persona segueix el riu de la seva vida, construint el seu estil de vaixell per seguir un rumb concret. En aquest viatge, amb sort trobarà un altre vaixell que segueix la mateixa ruta i, després de navegar plegats, potser decidiran compartir un sol vaixell per començar un viatge de parella. Perquè això funcioni, però, els dos capitans han d’estar en igualtat de condicions, el viatge ha de ser consensuat i el viatge ha de fer-se conjuntament, amb la mirada fixada en el futur. Si es compleixen aquestes condicions, potser decidiran ampliar el vaixell de parella i convidar-hi un fill durant uns quants anys. Ell hi serà un temps, però després caldrà que es construeixi el seu propi vaixell amb el que hagi après durant el seu viatge amb els pares.

Cal tenir en compte que l’arribada d’aquest fill complica el viatge de parella perquè, a banda de tenir cura del fill, si no volen que el vaixell es deteriori i s’enfonsi, també hauran decontinuar cuidant, mantenint i reparant el seu vaixell de parella, compartint encara el pont de comandament, el rumb i l’emoció.

En aquest tram del viatge en el que hi ha un fill la majoria de parelles es reparteixen les tasques.

quan hi ha un cuidador principal

S’estableix un “cuidador” principal, que es submergeix en el ritme del nouvingut, en les seves necessitats i en el seu benestar. Aquesta immersió, però, provoca una pèrdua del jo, ja les necessitats pròpies queden en un segon pla, fins al punt que, sovint, no es reconeixen. I això acostuma a notar-se en la sexualitat: aquesta persona té menys ganes de mantenir relacions sexuals o no vol tenir-ne fins que totes les coses “importants” no estan del tot enllestides, perquè fins llavors no es pot “concentrar”.

El problema, però, és que tot acostuma a ser més important que això. I per aquest motiu és necessari que la parella sedueix i mimi a qui fa de cuidador sense pressionar, entenent que NO totes les interaccions eròtiques han d’acabar en un acte sexual i en una penetració.

En aquests casos el que passa és que el centre d’atenció del cuidador principal ja no és la seva parella, sinó el nouvingut. El fill ocupa totsels seus pensaments, preocupacions i neguits. I això és normal, però això sovint també implica un declivi de la relació si els dos membres de la parella no prenen consciència dels riscos que comporta bolcar-se només en el fill i oblidar-se de tenir cura d’un mateix i de la relació de parella.

ASPECTES bàsics de parella

Mantenir aquesta relació ha d’incloure els tres aspectes bàsics que, a un o altre nivell, tota parella comparteix. Aquests són el compromís, és a dir, el pacte d’unió, la intimitat i la passió, és a dir, la sexualitat i l’afectivitat.

El nivell passional és el més fàcil de perdre pel camí, ja que el cansament i els nervis dels primers anys de vida del fill poden degenerar ràpidament la sexualitat. Però hem de recordar que la sexualitat, que és una mostra d’unió de la parella, va més enllà del sexe. No tota relació eròtica ha de ser sexual, ni tota relació sexual ha d’estar enfocada a la penetració. Tenir una amplitud de conceptes pel que fa a la sexualitat farà que siguem capaços de trobar una alternativa favorable a cada situació.