Les expertes coincideixen que moltes parelles es trenquen durant el primer any de vida dels fills
ELISABET PEDROSA Directora i presentadora de “L’ofici d’educar” d'”El suplement”
Tenir fills posa a prova la relació de parella. Els fills són font de plaer, però també de conflictes per desavinences en el model de criança, per l’esgotament en el dia a dia o per no complir les expectatives de l’altre.
Els fills com un mirall de la parella
La Cristina té una família reconstituïda amb 4 fills, i reconeix que els conflictes que han tingut com a parella han estat majoritàriament pels fills. Tot i que fent teràpia de parella s’han adonat que, els conflictes que els despertaven els fills, en realitat eren de la parella
“Els fills posen llum a les nostres parts més fosques, i cal fer un treball terapèutic per connectar amb el dolor del nostre nen petit“.
Per la psicòloga i experta en acompanyament familiar Elisenda Pascual l’infant és com un mirallet que ens posa davant temes de la nostra història infantil, familiar o personal que potser no tenim ben resolts.
El conflicte del fill/filla fa emergir dificultats dels pares i mares, relata la terapeuta Alba Soler, mai és culpa del fill, i per tant és recomanable incorporar la parella al procés terapèutic del fill. De fet, ella proposa que cadascun dels membres de la parella faci net dels temes més dolorosos de la seva motxilla personal abans de fer teràpia conjunta.
Tenir clars els pilars de la parella
Sabem que alguns dels pilars que sustenten la parella són l’amistat (compartir temps, valors), l’amor (connectar-hi i sentir-se estimat) i la sexualitat (genialitat i també sensualitat, intimitat). Però n’hi ha un molt important, poc reconegut, sense el qual moltes parelles es trenquen, ser socis, puntualitza la psicòloga i sexòloga Marina Castro:
“La part pragmàtica de la parella, et pots estimar molt, però qui netejarà el WC quan hi hagi caca enganxada? Organitzar, ser associats com si es tractés d’una empresa, sostenir la família i cuidar l’altre quan no pugui més”.
La Marga i la seva parella, amb l’arribada del primer fill, es van adonar que entraven en dinàmiques dolentes de què no eren capaços de sortir per ells mateixos. La teràpia de parella els va ajudar a identificar d’on venia el malestar. I tot que ja no són parella, el treball fet els ha permès transformar la família i seguir-la cuidant. Hi ha moltes parelles amb fills que estan juntes però no són felices, reconeix la psicòloga Elisenda Pascual:
“A les parelles que venen a fer teràpia els dic: ‘No veniu aquí per estar juntes sinó per poder ser felices en un camí conjunt o separat’“.
Conflictes, el pa de cada dia de la criança
Quan un dels dos membres de la parella s’aboca molt als fills i no deixa espai per a la parella, o les dificultats a l’hora de posar límits, són alguns dels temes més habituals a la consulta de l’Alba Soler.
La psicòloga Marina Castro distingeix 4 tipus de conflictes dins de la parella: una negociació entre les dues visions per prendre una decisió. Un debat, per entendre i acceptar que hi ha perspectives diferents que enriqueixen la parella.
Hi ha els conflictes estira-i-arronsa, quan en el dia a dia es diu alguna cosa sense mala intenció que fereix l’altre, i cal demanar disculpes. I el conflicte emocional, que requereix una resposta emocional. Si no sabem resoldre qualsevol d’aquests conflictes, es transforma en una baralla, alerta la sexòloga:
“Entra la raó, s’ataca, es deixa d’escoltar l’altre, i des de la ràbia es fa mal. Si cada vegada que diem una cosa veiéssim com l’altre sagna físicament, ens frenaríem abans”.
Quan ens calmem, veiem el camp de batalla, explica l’experta, però la parella pot estar ja molt deteriorada.https://www.ccma.cat/catradio/embed/destacat-noticia/3153913/
La teràpia de parella, un recurs efectiu
Tenir un fill mai ha de ser una solució als problemes d’una parella, ni tampoc obrir la parella a altres relacions, una de les tendències que ha observat darrerament la Marina Castro a consulta. La sexòloga defensa que se salvarien moltes parelles si s’anés a fer teràpia de parella:
“Per desgràcia quan s’hi va és l’últim intent, ja no tenen energia, ni il·lusió, ja no s’agraden, s’han desvinculat, desunit i desconnectat i és molt trist“.
Si un dels dos no vol fer teràpia la sexòloga comença amb el que sí que vol, i normalment l’altre s’hi va implicant progressivament. Perquè una teràpia de parella sigui exitosa el terapeuta ha de ser neutre, sense favoritismes, la seva funció és integrar, defensa la psicòloga Elisenda Pascual:
“El tema no és qui té la raó, sinó posar en comú les dues raons i aprendre a conviure, amb més harmonia i integrant la diferència“.
Quan la psicòloga es troba enmig d’una pluja de retrets conjugals, ho observa perquè li dona molta informació, i a continuació els proposa que s’asseguin un a la cadira de l’altre i que defensin el punt de vista contraposat.
Una altra estratègia és integrar la comunicació no violenta, escoltar en silenci l’altre, sense respondre, per comprendre’l. A la consulta de la psicòloga arriben també parelles que es preparen per tenir un fill i que treballen les dificultats de la parella per facilitar l’arribada de la criatura.
Famílies reconstituïdes: un plus de dificultat
Entrar en una nova relació de parella portant criatures d’una relació anterior és complicat. Per la psicòloga Elisenda Pascual:
“S’ha de trobar un equilibri entre els propis fills, que van arribar primer dins de la història de vida, i la parella, que també és prioritària en alguns moments”.
Les desavinences entre els progenitors generen confusió i sentiment de culpa en els fills, que es poden sentir responsables de desestabilitzar la parella, alerta l’Alba Soler. Per la terapeuta s’ha de tenir en compte el doble procés que fan aquests fills
“Elaboren mentre van creixent el trencament de la família d’origen, i no han triat aquesta nova parella i no tenen per què entendre-s’hi bé d’entrada, i necessiten temps per construir el vincle“.
Hi ha una sèrie sueca que en parla, “Una família unida” (Netflix), una família reconstituïda que supera els desafiaments emocionals del dia a dia amb humor i l’ajuda d’una teràpia de parella.