https://www.ccma.cat/3cat/com-recuperar-el-desig-sexual-de-la-parella-amb-fills/noticia/3258606/
Amb l’arribada dels fills falta temps, s’acumula el cansament i apareixen nous rols i responsabilitats i cau en picat el desig sexual
03/11/2023 11:56:21
Gairebé la meitat de la població creu que les seves relacions sexuals empitjoren després de tenir criatures, per la falta de temps i el cansament acumulat. El desig sexual disminueix un 61% en les dones, i un 30% en els homes. Amb l’arribada dels fills apareixen nous rols, rutines i responsabilitats que afecten la relació de parella, com explica la psicòloga Marina Castro:
“Si es dona el pit, no s’ovula, s’atura la part més sexual, lligada a la reproducció, i això ho nota la dona, no l’home. I si la dona se sobrecarrega amb la criança i s’esgota, voldrà dormir, mentre que l’home voldrà sexe. Només si les parelles fan bon equip la disminució del desig sexual és similar.”
La psicòloga i sexòloga Montse Iserte afegeix més factors:
“Hi ha hormones que, per la supervivència del nadó, fan que la implicació que se sentia cap a la parella es destini al nadó, i la parella queda en un segon terme.”
“Quan neix una criatura, la criança s’emporta part del nostre temps, i cal reconfigurar el dia a dia per no oblidar el nostre benestar i el de la parella, assegura el psicòleg i sexòleg Ignasi Puig Rodes.
1. Cuidar-se, respectar-se i no forçar-se
Reconèixer i compartir l’esgotament, mig plorant, sense esma, acceptant que és el nostre moment de vida, genera intimitat, complicitat i connexió amb la parella, assegura la psicòloga Marina Castro:
“Em trobo parelles que fa 3 anys que no dormen 8 hores, i els dic que per treballar la sexualitat el primer que han de fer és dormir. Poden fer-ho abraçats i ja és un punt de connexió que anirà creixent a mesura que la criatura guanyi autonomia.“
I dutxar-se, alimentar-se, les necessitats bàsiques, afegeix la psicòloga Montse Iserte, perquè sense això no vindrà el desig sexual. Trobar espais de qualitat d’autocura individuals, amb la parella i socials, reivindica la psicòloga Marina Castro:
“Sempre els dic a consulta som una parella que temporalment cria fills’, i la nostra missió és ajudar-los en el seu procés d’autonomia, un dia marxaran.”
Cultivar l’autoestima és essencial, per acceptar els canvis del cos després del part, afegeix la psicòloga:
“El cos no tornarà a ser com era, em trobo gent que no es que no vulguin tenir sexe, és que senten fàstic pel seu propi cos.”
I sobretot, mai fer sexe per obligació, per por o per satisfer l’altre, perquè recuperar el desig serà molt més difícil, com es troben en molts casos a consulta Isern i Castro.
2. La maternitat/paternitat no és asexual
“S’ha de trencar amb el mite que som mals pares si tenim una vida sexual de parella activa”, assevera el psicòleg i sexòleg Ignasi Puig Rodes. Hi ha un relat associat a la maternitat com si fos una experiència asexual, i la maternitat és sexual en essència, assegura la sexòloga Sonia Encinas, autora de “Feminidad salvaje“:
“Les persones som sexuals des que naixem i en les diferents etapes: buscar l’embaràs, l’embaràs, el part, el postpart, el puerperi, són part de la nostra experiència sexual, però aquestes etapes no coincideixen amb el relat heteronormatiu que hem sentit fins a la sacietat. Hem cregut que no tenim sexualitat, i és tot al contrari, estem vivint les experiències sexuals més bèsties de la nostra vida.“
La psicòloga Marina Castro lamenta que sembla que quan es forma una família, els pares i mares, responsables i seriosos, ja no es podem divertir, ni sentir plaer:
“Com si deixar els fills per poder tenir una cita amb la parella per tenir-hi sexe no fos necessari, i no ho fem.“
Tot i que el valor que es dona a la sexualitat depèn de cada parella: n’hi ha que li donen molta importància, i d’altres, poca, assegura la psicòloga Montse Iserte. Dependrà de quina sintonia sexual tinguin i de com ho vivien ja abans dels fills.
3. Reconnectar amb la parella
Al psicòleg i sexòleg Ignasi Puig Rodes li arriben a consulta pares i mares de més de 30 anys amb una o diverses criatures, la més petita amb uns cinc anys, que s’adonen que s’han oblidat d’ells mateixos i de la parella:
“Han estat pares/mares/treballadors-es i necessiten redescobrir-se a elles mateixes i a la parella, que senten com una estranya al llit per la qual han deixat de sentir atracció. És important que la parella identifiqui i prioritzi quines són les seves necessitats i veure com hi poden arribar.”
Moltes vegades, més que la quantitat de sexe, és la sensació que se senten desconnectats en termes d’intimitat i de complicitat, assegura Castro:
“No fa falta fer el kamasutra per sentir-se connectat: el tacte, l’afecte, la paraula, el joc, la diversió, fer-se un massatge, ensabonar el cos, hi ha moltes maneres de connectar.”
Per la psicòloga, és important preguntar-se: “Per a què vull tenir sexe?” Per conèixer la necessitat que hi ha al darrere. I és que el sexe també pot ser buit i frustrant i no aportar connexió, conclou la psicòloga Montse Iserte, i potser caldrà buscar ajuda professional.
Comunicació assertiva des de l’amabilitat i la compassió, proposa la sexòloga Sonia Encinas, perquè ens estem coneixent en un rol diferent al que teníem abans dels fills i a poc a poc el temps tornarà a les nostres vides i ens podrem retrobar amb la parella.
4. Col·locar els fills, sense culpa
“No he tingut fills perquè se n’ocupi un altre”. La psicòloga Marina Castro sent sovint aquesta frase a la seva consulta:
“No, però els avis també necessiten temps amb els nets sense els pares per allà al mig, si no seran per ells uns perfectes desconeguts. No es tracta d’encolomar els nens, sinó de compartir-los amb els membres que poden influir positivament en el nostre fill.“
Com una criatura més gent se l’estimi, millor per a la seva estabilitat emocional al llarg de la vida, puntualitza Castro. “Comprar entrades perquè vagin al cinema amb els avis”, proposa la psicòloga Montse Iserte, o buscar un hotelet o una habitació ni que sigui per hores, si l’economia ens ho permet:
“I sobretot, fora culpes de mals pares i mares, també si no se sent desig i s’ha d’acceptar que una època no hi sigui, no és cap patologia i entra dins la normalitat.”
5. Agendar temps de parella
Posar un llisquet, una balda, a la nostra habitació perquè no entrin quan fem sexe, que dona molta pau mental, proposa la psicòloga Marina Castro. I si ens enxampen fent-ho, dir-los:
“Estàvem fent l’amor, estimant-nos a través del cos, divertint-nos, que ho necessitem. El que volen és entendre les coses i que els seus pares s’estimin, i ens donaran aquest temps i espai, i així fem educació sexual, també.“
El que és bàsic és agendar temps de parella, com una tasca més, i trencar amb la idea que el sexe ha de ser natural i espontani, assevera la psicòloga Marina Castro. La Montse Iserte proposa:
“Destinar una estona cada setmana a la parella, ha de ser un espai d’oci, divertit, en què potser no cal ni sexe. I com trobar-ho? Potser no esperar a la nit quan estem cansats i fer-ho un migdia quan són a l’escola. Tinc una parella que s’ha comprat una autocaravana per trobar els seus moments d’intimitat sense nens.“
I per despertar la libido, la sexòloga proposa les fantasies sexuals, les sèries o pel·lis amb contingut eròtic i lectures eròtiques, ni que sigui cinc minuts al dia.