Us comparteixo el mail que amb permís una participant a una de les Conferències de Com parlar als fills de sexe m’ha enviat 🙂
Hola Marina!
t’escric aquest missatge perquè no me n’he pogut estar de compartir amb tu la primera experiència que he tingut amb les meves filles de mirar-nos les vulvetes.
He seguit el teu consell (moooolt de temps després de sentir-te a la xerrada que vas fer al meu poble) i avui, després de la banyera, he proposat a la meva filla gran (que té 5 anys) si volia que ens miréssim com eren les nostres vulves, que agafaríem un mirallet i veuríem com són. La petita, de dos anys i mig, s’ho mirava però no ha participat perquè duia ja bolquer, pijama i tot i no ho ha demanat, però segur que s’apunta a la festa el proper dia! Total que he descobert amb horror què poc em conec la meva pròpia vulva!!! però gens, eh? no és en absolut com l’havia vist “des de dalt”, jaja!
La gran m’anava preguntant, i tu on tens el foradet de fer pipí? i jo… ai… ara no el trobo… i ella, és clar! és que tu tens més coses! jaja! quin riure, li he dit que eren les mateixes coses, però més grans, però no ha mostrat massa interés per veure la meva sinó que volia entendre com anava la seva i ha estat molt fàcil. A més ja sabia ella que té tres forats i quina funció té cadascun d’ells, i que té llavis, però els menors no els havia vist, i avui sí.
I s’ha vist el clítoris i se l’ha tocat i m’ha dit que avui no li feia pessigolles però que d’altres cops sí. I després ha fet pràctiques obrint el forat de l’anus conscientment i mirant com s’obria amb el mirall i flipava, deia, uaaaalaaa! com s’obre! jaja! al final s’ha tirat un pet i hem rigut molt les tres. I el més super guai de tot és que de sobte diu: vale mama, ara vull que ens mirem les dents, la boca i la gola. I hem agafat una llanterna i el mirallet i ens hem explorat la boca, s’ha vist la campaneta i també li ha fet molta gràcia.
Total que m’he meravellat de la seva innocència, de la manca de pudor, de posar la vulva i la gola al mateix nivell, són parts del seu cos amb els mateixos “drets i deures”, i de que ho visqués amb total naturalitat. I estàvem còmodes les tres, t’he de dir. Jo no sóc gaire pudorosa (per no dir gens), però reconec que si no ho hem fet fins avui ha estat perquè potser tinc més tabús dels que em penso… I de fet m’ha costat mirar-me la vulva i he tingut un pensament força absurd: he vist restes de fluxe que tenia i he pensat, ja em tornaré a mirar un altre dia després de dutxar-me… com si allò fos “brutícia”. No m’ha agradat tenir aquest pensament però l’he tingut, quina pena… De fet després he pensat que espero tenir-ne un altre dia que ho fem per poder-li explicar el que és!
Ho estic explicant a altres amigues mares per animar-les i m’estic trobant amb algunes que em diuen: ostres què xulo! és que a casa nostra no ha sorgit l’oportunitat, o no ha sortit el tema… I jo els dic que el tema l’has de fer sortir tu! que no té per què acudir-se-li a la teva filla que li ve de gust mirar-te/mirar-se a consciència la vulva.
Els dic que això és com amb mil altres coses a la vida que són del nostre interès (dels pares) i els donem la informació sense que la demanin perquè creiem que els agradarà o senzillament perquè ens interessa a nosaltres. Si no esperem a que preguntin altres vegades, tampoc cal esperar amb aquest tema.
Bé, et volia agrair moltíssim la feina que fas, de debò!