Sovint es parla de la parella, però poques vegades de com aquesta s’inicia. Hi ha dues manes d’explicar com aquesta parella es forma i com aquesta s’entén. En funció del model que seguim, és a dir, en funció de com nosaltres entenem la parella, tindrem un tipus de relacióo un altre.
– La mitja taronja.-La parella és el complement que necessita una persona, allò que li falta per tal de sentir-se completa. Aquest és el tipus de relació que es representa i es simbolitza en tots els contes de prínceps i princeses, on la princesa és rescatada i troba el seu autèntic amor.
– No et necessito però vull estar amb tu.- Dues taronges que no es necessiten decideixen compartir part de la seva vida, però mantenint també la seva individualitat. Si ho simbolitzéssim amb dues taronges, amb elles faríem un suc que contindria una part de tots dos.
A partir d’aquí, i en funció de la idea que tenim de nosaltres mateixos, buscarem algú que cobreixi les nostres mancances o algú amb qui compartir el que som.
En aquest sentit, cal tenir en compte que si busquem algú per completar les nostres mancances és molt fàcil que ens instal·lem en relacions de dependència on hi ha una desigualtat de poder. I és que, si un necessita l’altre, aquest altre podria fer un mal ús d’aquesta necessitat i frenar el creixement personal d’aquesta persona. D’altra banda, si busquem algú amb qui compartir el que som ens trobarem amb relacions d’igualtat on, tot i que hi hagi diferències de personalitat, cap dels dos necessitarà l’altre i, per tant, mai hi haurà una relació de desigualtat o de dependència.
El cert, però, és que la majoria devegades no ens plantegem tantes qüestions. Simplement ens enamorem, comencem a sortir i, al cap d’un temps, si la relació funciona, ens casem o anem a viure junts i, si ho volem, tenim fills. Això ho fem sense pensar amb quin tipus de persona podem tenir una bona vida, és a dir, quina personalitat, emocionalitat o manera de fer volem que tingui.
Potser per això sempre que parlo d’aquest tema amb trobo amb el comentari de “Uff! El que m’estàs explicant és molt fred, el que compta és l’amor!”
Però l’amor i l’enamorament són diferents: l’enamorament t’encega i dura poc temps, i l’amor implica una acceptació de l’altre TAL I COM ÉS.
Per això cal que quan ens enamorem ensplantegem algunes qüestions, per poder decidir si aquest enamorament pot o noconvertir-se en amor. D’aquesta manera evitarem passar per situacions que ens faran patir quan la relació no funcioni. La majoria de persones tenen una idea molt clara del tipus d’habitatge on els agradaria viure, però poques persones s’han plantejat el mateix sobre una parella més enllà de l’enamorament. Però cal tenir en compte que l’enamorament és breu i que, si no seguim la relació per inèrcia, al final se’ns plantejaran una sèrie de qüestions com ara:
Què valoro de l’altre?
Puc acceptar-lo tal i com és?
Tenim prou coses en comú?
El nostre projecte és compartit?
La majoria d’aquests dubtes esplantegen quan la relació no va bé però seria molt més sa formular-se’ls abans.Cal que valorem què passarà si l’enamorament es converteix en amor, és a dir, quin tipus de relació mantindrem amb aquesta persona si continuem endavant.