- Conviure 24 hores sota el mateix sostre i en una situació emocionalment complicada pot generar moltes tensions en la parella. Posa-hi remei
ROSANNA CARCELLER ESCUDERPeriodista RAC1Actualitzada el 24-03-2020 09:57
Si les vacances ja són un període en què augmenten les separacions i els divorcis, el confinament és una situació especialment complicada per a les relacions de parella: no poder sortir i compartir moltes hores a casa fa que augmentin les tensions i es magnifiquin els desajustos de la relació.
Segons els especialistes, però, hi ha algunes pautes que podem seguir per tal que els lligams emocionals no es deteriorin amb aquest confinament. Les repassem amb Marina Castro, psicòloga, sexòloga i especialista en teràpia de parella.
1) LIMITEU EL TEMPS JUNTS
Evita estar pendent 24 hores de la parella. “Potser podeu estar junts al sofà, però algunes estones, cadascú pot fer activitats individuals. També cal buscar llocs diferents de la casa per airejar-se, estones de separació, estones personals”, diu Castro.
En les parelles amb fills cal recórrer a un sistema de relleus. “Podeu repartir les estones amb les criatures. Un sistema, per exemple, és fer blocs de dues hores; una estona al matí, i una estona a la tarda, només un dels dos amb els petits. Després els àpats es poden fer tots junts, i també compartir tots junts temps del vespre, a partir de les set de la tarda.”
Segons l’especialista, aquest sistema és necessari perquè d’aquesta manera l’adult que està amb les criatures pot estar centrat i no estar pendent de xarxes socials i pantalles; qui està amb els infants, ho està de veritat.
Per estar bé en parella cal tenir moments personals, individuals, d’estar amb un mateix. No cal compartir les 24 hores del dia.
2) REPARTIU LES TASQUES
Repartir les tasques de la llar és necessari en qualsevol època, però encara més quan estem tancats a casa durant setmanes. “Ara, a casa tots junts, els horaris s’han destarotat. És molt bo tenir horaris i rutines, i fer els relleus també en tasques de la llar”. I és que no sortim al carrer i no embrutem tanta roba, potser, però fent servir tantes hores la casa també s’embruta molt. “Cal que les àrees es reparteixin: cuina, terra, banys, roba… Cadascú s’ocupa d’unes àrees i l’altre no pot anar a corregir i canviar coses. Però és bo fer el repartiment per escrit, i que tots dos tinguem la sensació que el repartiment és just”.
Quan es fa el repartiment de tasques per escrit, una bona idea és posar la freqüència amb la qual es farà cada tasca i el temps aproximat que es trigarà a fer-ho. Castro fa broma: “Baixar les escombraries fins ara era un problema, però ara és la tasca ha d’anar rotant, perquè tothom vol sortir de casa!”.
Per a aquesta experta en relacions de parella, el tema de les tasques de la llar es pot comparar amb anar en una bicicleta amb tàndem. Si tu tens la sensació que pedales molt i estàs exhaust, et gires i veus l’altre que no pedala, sents molta ràbia cap a l’altra persona. Això, en un moment de confinament en què es genera molta ansietat, pot fer molt mal a la relació de parella. “Els dos membre de la parella han de pedalar, encara que no sigui en el mateix moment. Cal que tots dos tinguin clar que l’altre també contribueix.”
Repartir les tasques de la llar per escrit, amb la freqüència i temps que es dedica a cada tasca. Les dues persones han de tenir la sensació que és un repartiment just.
3) COMUNICACIÓ NO TÒXICA
Amb perdó per l’expressió, Castro repeteix de manera planera que cal fer una comunicació “evitant remenar la merda”. I és que anar repetint que tenim un problema i com de malament estem no fa que el problema millori, sinó més aviat al contrari, que empitjori la sensació i el cansament. “És important no remenar, un cop estigui identificat el problema, comencem a pensar les solucions”.
I hi ha un tema essencial: identificar el problema com un problema de tots dos, i no un problema de l’altre. “No esteu a gust, no us enteneu, no us va bé alguna cosa… El problema no és d’un, sinó de la parella. El problema no és individual de cadascú; i per tant no hem de focalitzar el problema en la persona, en l’altre. Si la comunicació es basa a buscar solucions, molt bé; si la comunicació es basa a donar voltes als problemes i donar culpes, no funcionarà”.
En època de confinament això és especialment important perquè no tenim tantes vies per oxigenar-nos. Fer esport, quedar amb amics o fer activitats fora són moments d’aire que gaudim normalment, però ara no. Per tant, “no sumem angoixes i preocupacions”. Castro apunta, a més, que això no només serveix per als problemes de la parella, sinó també del coronavirus i de la crisi que estem vivint. “Tampoc és bo –a més– parlar-ne tota l’estona davant dels nens. Pensem que ells ho capten tot i si a nosaltres ens costa, als nens encara més, ja que no tenen tantes eines”.
No remenem els problemes sense buscar solucions. Repetir les coses negatives o que no funcionen no ajuda. I menys en època de confinament.
4) POTENCIAR LA CONNEXIÓ, TEMPS DE PARELLA
Si no hi ha criatures, marcar el temps de parella, lògicament, serà molt més fàcil, però també és important no oblidar-se’n.
Si hi ha infants, encara que sembli complicat, cal aprofitar les estones que estan ocupats, fent tasques o amb la televisió (les estones que hàgim marcat), per intentar tenir temps de parella. “Si hi ha una estona que posen la televisió les criatures, podem aprofitar per parlar de coses íntimes, de com ho estem portant, fer algun joc de taula nosaltres, ballar, fer alguna cosa junts i passar una estona potenciant la connexió, fer alguna activitat que ens agradi a tots dos.”
Hi ha activitats que ens connecten, ens fan sentir units i estimats. Una conversa sobre temes pràctics o sobre el que sentim, exposar les nostres idees, fer projectes de futur, moments d’erotisme… “Com a parella, podem fer un diagrama de quines coses ens fan sentir connectats i potenciar-ho. Per exemple, veure una sèrie junts no ens fa sentir més connectats, perquè és una activitat individual i no ens prestem atenció l’un a l’altre. Hem d’intentar fer algunes activitats junts en què ens prestem atenció i interactuem. Si els dos esteu amb el mòbil i alhora xerrant, potser no serveix. És important interactuar i prestar-nos atenció”.
Veure una sèrie junts no és temps de connexió en parella. Cal prestar-se atenció, interactuar, connectar.
I és que el confinament també pot generar-nos molt d’estrès per tot el que volem fer i no fem. Parlar amb la família per Skype, teletreballar, jugar amb els nens, veure sèries i concerts en línia… i al final el dia té 24 hores. No es tracta de fer una marató. Establim uns horaris i intentem passar-ho bé.