Us deixo una entrevista de rac 1 sobre la parella sana, espero que us agradi
- La psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella Marina Castro repassa els diferents aspectes que caracteritzen les relacions satisfactòries
ROSANNA CARCELLER ESCUDER
Periodista RAC1Actualitzada el 06-11-2019 20:06
Els peròs o dubtes que poden sorgir dins d’una relació de parella són infinits… “És el meu millor amic, però ja no m’atreu sexualment”. “Ella encara m’agrada molt, però no em fa costat quan li explico els meus projectes”. “Sembla que estiguem en planetes diferents, però ens entenem al llit”. “L’admiro per com és, però sempre estem discutint”. Etcètera.
Hi ha uns pilars sobre els quals s’ha de fonamentar una parella sana i satisfactòria per a totes dues parts. “Hi ha gent per a la qual és més important un pilar que un altre, i això fa que hi hagi diferents tipus de perfils de parella, però és important que cada pilar tingui un aprovat”, explica a RAC1.cat Marina Castro, psicòloga, sexòloga i especialista en teràpia de parella
En total, Castro descriu quatre pilars d’una relació de parella sana, i un cinquè pilar que només s’ha d’aplicar en casos excepcionals, però que si no funciona es carrega tota la resta. Són aquests:
-Que sigui el teu amic
-Que sentiu amor
-Que sigui el teu amant
-Que sigueu socis
-I el cinquè, i extra: Que tingueu cura l’un de l’altre. “El fet de cuidar la parella no sempre és necessari, però hi ha situacions a la vida en què ens hem de fer càrrec de la parella perquè hi ha una malaltia o un problema emocional. En els casos en què és necessari, si la persona no se’n fa càrrec, això genera una decepció. “Ha fallat. Si es falla a aquest nivell, les parelles no són recuperables”, diu Castro.
Aquesta cura per part de la parella quan és necessària és una de les característiques que defineixen una parella sana, però hi ha sis trets més que s’encabeixen en els quatre pilars base del llistat.
Som bons amics
A la vida, ens ajuntem amb gent semblant a nosaltres en valors, en estil de vida, en gustos… El mateix ha de passar amb la parella: ha de ser un bon amic o amiga. “En el cas dels amics donem suport a les seves idees, hi ha una reciprocitat, hi ha comunicació fluida, i també una bona intimitat emocional. És a dir, no només parlem de les coses banals o superficials, sinó també del que sentim, de les nostres pors, de les nostres emocions. La teva parella hauria de ser un dels teus millors amics”, explica Castro.
A més, amb els amics et diverteixes; amb la parella també t’has de divertir. Aquest és un altre senyal d’una relació de parella sana.
Estimo i em sento estimat
Aquest és el tret que correspon al pilar de l’amor esmentat a la llista. “És la connexió emocional que es genera a dins de la parella: demostrar i rebre afecte. Els dos membres de la parella se senten estimats”.
Hi ha gent que expressa: “Sé que m’estima, però no em sento estimat (o estimada)”. Per l’especialista en parella, “si passa això, hem d’anar amb compte, perquè l’amor està tocat. M’he de sentir estimat o estimada. Com s’expressa l’afecte és important. Si s’expressa l’amor de manera diferent en parella, els membres de la parella no se senten estimats, i això fa molt de mal. La gent se sent trista o frustrada”.
Les discussions per petites qüestions del dia a dia venen, molts cops, per una desconnexió emocional, perquè el pilar de l’amor està erosionat. “Quan ens sentim tristos o frustrats perquè no ens sentim estimats, la persona se sent desconnectada de la seva parella, qualsevol cosa és motiu de conflicte. Són parelles que diuen que es barallen per qualsevol cosa. Es barallen perquè estan desconnectats i irritats”.
Admiro la meva parella
Així com l’amistat amb la parella es reflecteix en el que hi compartim perquè ens assemblem (valors, objectius, gustos…), l’admiració posa en valor el que ens diferencia de la nostra parella. “La meva parella és algú que en algun moment em fa pensar: “Quina sort tinc d’estar amb aquesta persona!”. És important que en algun moment passi, això, que la nostra parella ens desperti admiració”.
Tenim una bona sexualitat
Sensualitat, erotisme, seducció… “No només parlem de genitalitat quan parlem de tenir un bon sexe. Hi ha gent que fa l’amor, hi ha gent que folla, hi ha gent que fa les dues coses”, explica Marina Castro. És important que tots dos membres de la parella estiguin d’acord amb quin tipus de sexualitat volen. Dins la definició del que és un bon sexe, que tots dos hi estiguin d’acord. “Bon sexe és el que cadascú defineix el que és bon sexe per a ells. Mentre es respectin els drets sexuals, la llibertat i els límits, així com el respecte pels altres, tot és correcte”.
I si una parella no té sexe, pot ser una parella sana? “Si la parella no té genitalitat, no hi ha problema, però si no hi ha res, sí que hi pot haver un problema. Hi pot haver seducció i erotisme, però sense penetració. Si no hi ha cap mena de contacte, ni carícies, ni morrejos, no hi ha intensitat eròtica, i la parella es va reconvertint en una parella de bons amics. Si passa això, i són molt bons amics, hi ha unes necessitats de connexió especial que queden diluïdes i és molt fàcil que hi hagi enamoraments externs, perquè hi ha una mancança en la relació”.
Som bons “socis”
Amb la nostra parella moltes vegades creem projectes que impliquen unes responsabilitats, compromís i feina. “Hem de sentir-nos en un pla d’igualtat en el projecte, i que tots dos portem pes del projecte. Ens ho podem haver repartit com vulguem, però hem de sentir que tots dos portem el timó”. Parlem de la casa, els fills, una empresa… Les tasques han d’estar repartides, i totes dues persones van a l’una.
En aquest apartat, el senyal d’una bona relació de parella és sentir que la parella ens potencia: puc estar sol o sola, però amb aquesta parella arribo més lluny.
No hi ha dependència emocional
Sempre hi ha d’haver un bon equilibri dins les diferents facetes de la vida: amb el temps individual, amb la parella, amb l’àrea social… Les parelles es poden arribar a ofegar en si mateixes, perquè sempre ho fan tot junts i només es relacionen entre ells. “En aquests casos, hi ha dependència emocional, on s’activen moltes pors si no estic amb l’altre, no tinc els meus propis amics, no tinc les meves pròpies aficions… Són persones que necessiten sempre fer-ho tot amb l’altre”, explica Castro.
Quan passa això, la persona es pot abocar a complaure a l’altre, i no hi ha un bon equilibri en la part de socis d’una parella. Això pot anar relacionat amb una situació d’autoestima baixa, perquè la persona es pensa que no és capaç de fer una cosa per ell mateix o ella mateixa.